D’ara endavant potser convindria pensar-s’ho dues vegades abans de flastomar. Després d’aquest darrer mes farcit de tensions, ahir “un grup de missioners dels Sagrats Cors amb la voluntat de sumar-nos a tantes persones i col·lectius que han expressat la seva alarma davant certes propostes que arraconen la nostra llengua” -així fou com es presentaren- oferiren el manifest més assenyat que he pogut llegir d’ençà que es dessfermà la tensió identitària.

De ben segur, l’espanyolisme retreurà a aquest grup d’eclesiàstics –com si no fossin ciutadans- que s’involucrin en qüestions alienes a les religioses. En aquest sentit, el segon paràgraf, amb una argumentació històrica i jurídica tan rigorosa com enyorada en els discursos nacionalistes, reivindica els lligams entre la cultura de les Balears, l’Esglèsia i la llengua pròpia. Amb l’Esglèsia ens hem trobat.

L’espanyolisme acostuma a dir que els nacionalistes son quatre i el de la guitarra. Ara poden afegir a la colla els frares i els batles desertors de la part forana. També es podrà dir que la nova legislació s’adiu millor a la societat illenca actual. De ser així, em costa d’entendre tant de rebombori, d’altra banda, per un tema que s’havia ja tractat i superat amb el consens de totes les forces polítiques.

A diferència d’altres discursos que s’han pogut sentir aquests dies, el manifest dels missioners, sense cedir cap pam de terreny als enraonaments contraris, esdevé una apel·lació al consens i al respecte cultural i històric d’una valua immensa. Pel profund humanisme que s’hi reflecteix (en un sentit fins i tot més ampli que l’estrictament cristià), per l’elegància amb que s’ha emprat la llengua i per la veneració amb que es refereixen als personatges més il·lustres d’aquesta terra, el manifest acaba per ser una vindicació de la nostra realitat cultural, històrica, identitària i, diguem-ho sense complexos, nacional.

D’avui endavant per ventura el PP reconsideri la seva afiliació a l’ideari democristià. A veure si encara s’avantposa Déu a la pàtria i els furs. A més, serà interessant de veure com reaccionen alguns sectors de la diòcesi de Mallorca davant aquest manifest. En efecte, pens en el bisbat i en alguns membres de pes del Partit Popular plenament associats a lEsglésia.

Sigui com sigui, si veritablement encara es fa comptes avançar en la defensa d’allò propi, s’hauria de prendre bona nota de l’exemple dels missioners del Sagrats Cors. Cal mantenir un discurs que refusi el radicalisme, ben fonamentat en les nostres arrels culturals i històriques, que han revinclat al llarg de vuit segles, la qual cosa no ha d’implicar perdre cap fermesa. Els conflictes es resolen quan s’arriba al punt de consens, i allà és on ens hem de situar. Missioners, moltes gràcies! 

El manifest es pot trobar al web del Diari de Balears. L’enllaç és aquest.