Ja som molts els joves felanitxers que rondam fora de Mallorca, ja sigui per qüestions d'estudi, de feina o simplement de set d'aventures. En el meu cas vull pensar que és una combinació de les tres coses, almenys de dues d'elles. Els temps estan canviant o, com dirien alguns, tot és un cicle i estem tornant als anys en que els mallorquins havíem d'emigrar a Sud-Amèrica per raons encara més dràstiques. No són anys fàcils per a ningú, excepte dels que s'aprofiten del moment, com sempre. Hem arribat a un punt en què una titulació universitària no és ni de bon tros un bitllet per entrar al mercat laboral. Són molts els ex-universitàris que he conegut que malviuen de feines temporals mal pagades i avorrides, persones amb un talent i una creativitat extraordinàries, quina generació perduda!

Però tampoc crec que sigui adequat i d'interès en el meu primer article a defelanitx.com parlar d'aquest tema quan tothom n'ha sentit parlar a diari i n'és una víctima directa. Com he dit, som molts els joves felanitxers dispersats arreu del món, un servidor fa més de vuit anys que no passa més de tres mesos a Felanixt. Molts dirien que Felanitx funciona com funciona perquè tothom escapa dels problemes, i en part és cert, però n'hi ha que han decidit, per circumstàncies vàries, viure a fora. Però viure a fora no implica deixar d'estar en contacte amb el poble, gràcies Internet!

Vaig decidir col·laborar amb defelanitx.com per moltes raons, per compartir la meva opinió, expressar-me a distància amb el meu poble, generar contingut interessant (això espero) i il·lustrar-ho amb fotografies. O fotografies que il·lustrin un text? Perquè a part de ser comunicador sóc foto-periodista, o com dirien alguns de felanitx "retratista", un que sap emplear sa seva màquina de retratar. A principis d'aquest any vaig fer maletes i cap a Londres falta gent, abans havia viscut 4 anys a Vic i 2 anys a Barcelona. Una vida dedicada a l'estudi, qui ho diria, després de no fotre brot a l'IES Felanitx amb un 5 "pelado y a oscuras" com diria el professor Bonet.

Viure a Londres no és fàcil, però què és fàcil després d'haver tastat Mallorca? i un bon "uep" al dematí amb una olor de cafè i ensaïmada, sobrassada amb figues per berenar i a fer foc a la foganya que comença a fer fred. Un dinar de tres plats, bon vi i pa moreno. Una volta per Son Valls i "ja mos direm coses" després de sopar. Qui no anyora la qualitat de vida mallorquina? Aquí la gent menja de camí fast food al bus, es cremen les mans amb cafè de filtre tot frissosos per arribar prest a algun lloc.

Però tampoc he decidit començar a escriure per queixar-me de Londres! Aquest article és més que res una petita introducció de la meva persona, Lluís Andreu Oliver, que ha decidit generar i compartir coneixement amb el poble de Felanitx. I que així sigui dit!

Lluís Andreu Oliver Obrador

www.lluisandreu.com