| Tassa i mitja, 2.0 |
|
|
|
| Opinió - Política |
| Escrit per Joan Bestard |
| dimecres, 25 de gener de 2012 13:45 |
|
Després de passats quatre anys de, diuen, la pitjor crisi ecònomica des del 29, han estat els vídeos de megauploat els que han fet esclatar la tensió acumulada. Podem suportar l’atur, retallades, reduccions salarials, però per on no passam és per la clausura dels vídeos de moralitat dubtosa (són robats o no?). Descartada per conservadora l’opció d’anar al videoclub, i fins i tot al cinema, només ens queda demanar-nos per què els neoliberals –corrent més important de l’anarquisme econòmic contemporani-, rebutgen l’intervencionisme monetari, i no així el virtual. Savaté pare, en una discussió amb el seu fill sobre aquest tema, deia que la xarxa és el salvatge oest del segle XXI, i cal posar-hi ordre. Tanmateix, els únics indis que veig amenaçats s’anomenen SGAE, i aquests no en saben res, de crisis econòmiques. Les màfies subsaharianes han aglapit el vertader culpable, Kim Schmith (els jugadors de Counter et trobarem a faltar!) i ara el tancaran a Nova Zelanda durant trenta anys. D’aquesta manera, per als propers temps s’espera un creixement notable dels venedors ambulants de devedés. D’altra banda, tot això ja deu ser cosa del 2012. Jo he estat previsor. En el búnquer que m’he manat fer, hi tenc guardats un bon parell de discos durs a vessar de pel·licules, totes il·legals. Quan s’acabi el món, les pens vendre ben cares. |









