A la xarxa podem veure dos reportatges que il·lustren els hàbits de compra i substitució de béns. Uns hàbits que més que adquirits han estat imposats per el mercat. El primer d'ells “Obsolescència programada” posa l'accent en la vida útil dels productes i com les marques haurien reduït aquesta, fins i tot programada, amb l'objectiu de vendre més i més objectes. El vídeo té una durada de 75 minuts, val la pena veure'l amb calma.

L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

El segon reportatge és “Usar y tirar” del programa Comando Actualidad de TVE. La idea amb que em vaig quedar és una que ja havia sorgit en aquest blog: solucions a problemes que no sabies que tenies. Mostra com el mercat genera necessitats sobre els consumidors fent-los reemplaçar béns que encara són totalment funcionals.

"¿Necesita todo lo que compra?, ¿imagina todo lo que derrochamos sin apenas darnos cuenta?. Buena parte de la comida de nuestra nevera acabará en la basura. La vida útil de un teléfono móvil no supera el año y la última novedad tecnológica estará anticuada en apenas unos meses."

De fet la postura adoptada pels que defensen l'obsolescència programada és que el màrqueting ha de generar en el consumidor aquesta necessitat de compra per sentir-se millor, més realitzat o fins i tot més guapo com diu un senyor que s'acaba de comprar un iMac de 27 polsades al “Usar y tirar”. D'aquesta manera no és necessari programar un final en la vida útil del producte, el consumidor mateix s'encarregarà de substituir-lo abans d'hora.

Internet és un conjunt de serveis entre els que hi trobam el correu electrònic, els chats, les telefonades o les pàgines Web. En 18 anys el Web ha passat de la versió 1.0 a la 3.0 adaptant-se a les nostres necessitats.